Ser cavaller significava molt més que ser un militar a cavall. Era convertir-se en un miles Christi, un soldat de Crist, i assumir un codi ètic d'ajuda al dèbil. Els diversos ordes van néixer amb l'objectiu d'alliberar els llocs sagrats del cristianisme, a Palestina, en mans dels sarraïns. Els diversos intents d'aconseguir aquest objectiu van tenir irregular fortuna.
La formació física i moral començava en la més tendra infància. Ser noble era una condició prèvia, com el nostre petit Hug. Ens hem atorgat la llicència d'enviar-lo a formar-se bastant més gran del que li pertocaria: dotze anys en comptes dels set. Però tot sigui per connectar amb els preadolescents, que veuran de més bon ull un heroi ple de dubtes davant del deure ineludible de créixer.
Ser cavaller no implicava ser illetrat. El rei Alfons II el Cast d'Aragó va ser un excel·lent trobador. I Ricard Cor de Lleó va escriure un poema que comença Ja nus homes pris ne dira sa raiso, mitjançant el qual sol·licita que algú pagui el rescat i pugui sortir de la presó. Segles més tard faran el mateix Jordi de sant Jordi (Desert d'amics, de béns e de senyor) o el mateix Bernat Metge, que amb Lo somni va poder demostrar que no va tenir res a veure amb la mort del rei.
Cal recordar que la llengua de cultura va ser l'occità clàssic fins a la nefasta croada contra els albigesos. L'occità era la llengua de la poesia per a aragonesos, occitans i nord-italians. N'Hug devia aprendre l'anomenada lenga romana per poder trobar!
Tots quatre (N'Alfons, Ricard, de sant Jordi, Metge) confien en la força de la paraula per damunt de l'espasa. Una dicotomia que reprendrà Cervantes al seu Quitxot, amb el discurs de les armes i les lletres.
Què triarà el nostre Hug, incapaç, a desgrat seu, d'empunyar una espasa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada