BOOKTRAILER

Cliqueu aquí per veure'n el booktrailer (molt senzillet).

UN AUTÈNTIC " HIT" DE FA VUIT-CENTS ANYS

Kalenda maia, del trobador Raimbaut de Vaqueiras, va ser un hit medieval. La llegenda diu que un dia va sentir com uns joglars (que n'hi havia de bons) tocaven una tonada. El trobador s'hi va inspirar i en va crear una bellíssima cançó dedicada al primer de maig, tradicionalment el punt d'arrencada de la primavera...i de l'amor. Feu la prova, com jo, i en trobareu desenes de versions a la xarxa.
Com per exemple aquesta.
O aquesta altra, d'instrumental.
Ja veureu com s'encomana i acabareu cantant Kalenda maia, ni fuelhs de faia/Ni chans d'auzel ni flors de glaia/Non es q·em chaia, pros dona gaia/tro qu'un isnels messagiers aia...
M'imagino la música amagada de n'Hug una mica com aquesta melodia...

DE JOGLARS PERÒ SOBRETOT DE TROBADORS

"Joglar" té l'arrel lèxica de "joc" (iocularis, que fa jocs), mentre que "trobador" seria, originàriament, aquell que fa servir la seva inventiva per crear, i que per tant, "troba", en aquest cas, poesies musicades.

No sols els separen les paraules, sinó la classe social i la formació. Per ser trobador, a banda de ser d'extracció noble, calia aprendre uns recursos retòrics i uns coneixements musicals que no estaven a l'abast de tothom. A més, un únic trobador podia tenir un grapat de joglars, més o menys aptes, que difonguessin les seves composicions.

El món dels trobadors se circumscrivia al sud de l'actual França, tot i que els llaços culturals amb el nord d'Itàlia i amb el regne d'Aragó eren tan forts que per fer poesia, italians, catalans i aragonesos no van dubtar a aprendre la llengua de prestigi d'aleshores: l'occità. Ricard Cor de Lleó, anglès, i Alfons II el Cast, aragonès, van ser digníssims reis-trobadors.

Hi ha qui diu que l'amor romàntic el van inventar els trobadors al segle XII. L'exaltació de la dona i  la passió insatisfeta són els ingredients bàsics de les cançons des d'aleshores ençà. Hi ha hagut cap cançó d'amor que parli d'amor correspost?

Els trobadors van exaltar la guerra i van fer servir la poesia com a eina per denigrar els rivals. Un exemple paradigmàtic d'això darrer seria un gran trobador català: Guillem de Berguedà. És meritori dir tantes barbaritats i amb tanta mala bava en tan poc espai. Una mica a l'estil d'en Bertran de Bau.

D'ON SURT MÚSICA AMAGADA?

La humanitat sent debilitat per les històries, ja des de la infantesa (la nostra, de l'espècie, i la particular de cadascú) perquè accedir a contes ens serveix per viure més vides i més diferenciades.

Això es converteix en un bagatge que ens impregna. Ens arriben al cor històries noves que en el fons ja hem sentit, Propp i Vogler dixerunt.

Música amagada va ser primer un conte, aparegut a Cavall Fort. Després es va fer gran, amb l'ajut, entre d'altres, de Marie de France i de Pèire Vidal.

Per tafanejar sobre Marie de France, cliqueu aquí.
El mateix per conèixer Pèire Vidal.

PER QUÈ UNA MÚSICA AMAGADA?

Sempre he sentit fascinació per l'edat mitjana, tal vegada per ser ingènua, però mai fosca, com sovint ens la descriuen.

Un dia se'm va acudir la història d'un nen malaltís que volia ser trobador i, coses del destí, del seu destí, assumia convertir-se en cavaller. Però de cap manera renunciava a la música que duia endins (estranya, imprevisible) i que de totes totes volia mostrar als altres.

Música amagada parla de créixer, que vol dir superar les pors, d'amistat, de paraules que fereixen, que encisen o que curen. Però al cap i a la fi, de trobar el propi camí, mirant d'encaixar en el món de mones que ens ha tocat viure.