Des de sempre l'home ha sentit fascinació pel llop. Aquest mamífer era temut pel que tenia de competidor directe en la cadena tròfica. I d'aquí la presència incessant en la ficció. Qui si no és el dolent dels contes tradicionals?
Es tracta, però, d'un llop antropomorf, amb el qual es pot interactuar perquè s'alça i camina i parla com nosaltres.
Malgrat tot, hi ha la creença que, sota determinades condicions, l'home pot esdevenir llop. En diem licantropia, de les arrels lèxiques de llop i d'home en grec clàssic.
Hi ha un cert rerefons real, en tot plegat. Determinats transtorns psiquiàtrics, potser accelerats per l'influx de la lluna (qui no és, de vegades, un pèl llunàtic?), es poden traduir en una deixadesa personal fàcilment assimilable a la d'una bèstia.
Podem rastrejar-ne referències culturals arreu. A la Bíblia, a la mitologia grega (Licaó), a la literatura llatina (el Satyricon de Petroni), a l'obra dels trobadors (Peire Vidal)...I també en la nostra novel·la.
Ens hem inspirat directament en el lai (poema narratiu) de Bisclavret, escrit per Marie de France.
I en tornem a parlar en la nostra novel·la Bèsties de dos tipus, que encara no té editor.
Sigui com sigui, tot el que diem i que ens inspira ve d'abans de la voga que coneixen actualment homes llop i vampirs adolescents ben pentinats i seductors. Quin mal que fa Hollywood i els corrents que s'hi belluguen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada