No sols els separen les paraules, sinó la classe social i la formació. Per ser trobador, a banda de ser d'extracció noble, calia aprendre uns recursos retòrics i uns coneixements musicals que no estaven a l'abast de tothom. A més, un únic trobador podia tenir un grapat de joglars, més o menys aptes, que difonguessin les seves composicions.
El món dels trobadors se circumscrivia al sud de l'actual França, tot i que els llaços culturals amb el nord d'Itàlia i amb el regne d'Aragó eren tan forts que per fer poesia, italians, catalans i aragonesos no van dubtar a aprendre la llengua de prestigi d'aleshores: l'occità. Ricard Cor de Lleó, anglès, i Alfons II el Cast, aragonès, van ser digníssims reis-trobadors.
Hi ha qui diu que l'amor romàntic el van inventar els trobadors al segle XII. L'exaltació de la dona i la passió insatisfeta són els ingredients bàsics de les cançons des d'aleshores ençà. Hi ha hagut cap cançó d'amor que parli d'amor correspost?
Els trobadors van exaltar la guerra i van fer servir la poesia com a eina per denigrar els rivals. Un exemple paradigmàtic d'això darrer seria un gran trobador català: Guillem de Berguedà. És meritori dir tantes barbaritats i amb tanta mala bava en tan poc espai. Una mica a l'estil d'en Bertran de Bau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada