REFERÈNCIES A LA NOVEL·LA

Al blog de la llibreria Robafaves

Excel·lent ressenya feta al número 72 de "Faristol"

CONVERTIR-SE EN CAVALLER O EN TROBADOR?

Ser cavaller significava molt més que ser un militar a cavall. Era convertir-se en un miles Christi, un soldat de Crist, i assumir un codi ètic d'ajuda al dèbil. Els diversos ordes van néixer amb l'objectiu d'alliberar els llocs sagrats del cristianisme, a Palestina, en mans dels sarraïns. Els diversos intents d'aconseguir aquest objectiu van tenir irregular fortuna.
La formació física i moral començava en la més tendra infància. Ser noble era una condició prèvia, com el nostre petit Hug. Ens hem atorgat la llicència d'enviar-lo a formar-se bastant més gran del que li pertocaria: dotze anys en comptes dels set. Però tot sigui per connectar amb els preadolescents, que veuran de més bon ull un heroi ple de dubtes davant del deure ineludible de créixer.
Ser cavaller no implicava ser illetrat. El rei Alfons II el Cast d'Aragó va ser un excel·lent trobador. I Ricard Cor de Lleó va escriure un poema que comença Ja nus homes pris ne dira sa raiso, mitjançant el qual sol·licita que algú pagui el rescat i pugui sortir de la presó. Segles més tard faran el mateix Jordi de sant Jordi (Desert d'amics, de béns e de senyor) o el mateix Bernat Metge, que amb Lo somni va poder demostrar que no va tenir res a veure amb la mort del rei.
Cal recordar que la llengua de cultura va ser l'occità clàssic fins a la nefasta croada contra els albigesos. L'occità era la llengua de la poesia per a aragonesos, occitans i nord-italians. N'Hug devia aprendre l'anomenada lenga romana per poder trobar!
Tots quatre (N'Alfons, Ricard, de sant Jordi, Metge) confien en la força de la paraula per damunt de l'espasa. Una dicotomia que reprendrà Cervantes al seu Quitxot, amb el discurs de les armes i les lletres.
Què triarà el nostre Hug, incapaç, a desgrat seu, d'empunyar una espasa?

MÚSICA AMAGADA I LA SEVA DIFUSIÓ

La novel·la apareix ressenyada a l'agenda del Col·legi de Llicenciats
També n'hi ha una referència al butlletí Educadors Info del Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya

LICANTRO...QUÈ?

Des de sempre l'home ha sentit fascinació pel llop. Aquest mamífer era temut pel que tenia de competidor directe en la cadena tròfica. I d'aquí la presència incessant en la ficció. Qui si no és el dolent dels contes tradicionals?
Es tracta, però, d'un llop antropomorf, amb el qual es pot interactuar perquè s'alça i camina i parla com nosaltres.
Malgrat tot, hi ha la creença que, sota determinades condicions, l'home pot esdevenir llop. En diem licantropia, de les arrels lèxiques de llop i d'home en grec clàssic.
Hi ha un cert rerefons real, en tot plegat. Determinats transtorns psiquiàtrics, potser accelerats per l'influx de la lluna (qui no és, de vegades, un pèl llunàtic?), es poden traduir en una deixadesa personal fàcilment assimilable a la d'una bèstia.
Podem rastrejar-ne referències culturals arreu. A la Bíblia, a la mitologia grega (Licaó), a la literatura llatina (el Satyricon de Petroni), a l'obra dels trobadors (Peire Vidal)...I també en la nostra novel·la.
Ens hem inspirat directament en el lai (poema narratiu) de Bisclavret, escrit per Marie de France.
I en tornem a parlar en la nostra novel·la Bèsties de dos tipus, que encara no té editor.
Sigui com sigui, tot el que diem i que ens inspira ve d'abans de la voga que coneixen actualment homes llop i vampirs adolescents ben pentinats i seductors. Quin mal que fa Hollywood i els corrents que s'hi belluguen!

SORTEIG D'UN EXEMPLAR DEL LLIBRE

És molt fàcil. Només cal que respongueu correctament a aquesta pregunta: com es diu la germana lletraferida de n'Hug?
Envieu les vostres respostes a bustos.joan@gmail.com
Com a molt tard, el 22 de desembre a les dues de la tarda.

BOOKTRAILER

Cliqueu aquí per veure'n el booktrailer (molt senzillet).

UN AUTÈNTIC " HIT" DE FA VUIT-CENTS ANYS

Kalenda maia, del trobador Raimbaut de Vaqueiras, va ser un hit medieval. La llegenda diu que un dia va sentir com uns joglars (que n'hi havia de bons) tocaven una tonada. El trobador s'hi va inspirar i en va crear una bellíssima cançó dedicada al primer de maig, tradicionalment el punt d'arrencada de la primavera...i de l'amor. Feu la prova, com jo, i en trobareu desenes de versions a la xarxa.
Com per exemple aquesta.
O aquesta altra, d'instrumental.
Ja veureu com s'encomana i acabareu cantant Kalenda maia, ni fuelhs de faia/Ni chans d'auzel ni flors de glaia/Non es q·em chaia, pros dona gaia/tro qu'un isnels messagiers aia...
M'imagino la música amagada de n'Hug una mica com aquesta melodia...